[l'Arxiu de Cultura Popular]

 

                             

                                       

TORNAR A L'ÍNDEX

LES ESTRENES DELS GEGANTS

El dia 10 de Septembre de 2001 es presenta el Joch de Ministrils del Consell de Mallorca, i dia 12 es tenia prevista la presentació dels dos primers Gegants del Consell de Mallorca, però a causa de la tragèdia del 11-S es suspen l'acte.

Unes setmanes més tard es presenten els Gegants del Consell de Mallorca, el Rei Jaume III i la Reina Esclaramonda de Foix. Un acte que es celebrà al Palau del Consell de Mallorca amb l'acompanyament del Joch de Ministrils.

La presidenta del Consell de Mallorca i el director de cultura a l'acte de presentació del Rei Jaume III i la Reina Esclaramonda de Foix

Els obradors s'engresquen a fer dos gegants més aquesta vegada contant amb la col.laboracaió de l'escultora Isabel Ballester.

Els gegants foren el Rei Jaume II i el Rei Sanç. Això es fa realitat i el dia 6 de Septembre de 2002 que es presenten el gegants, aquesta vegada l'acte fou a la capella de La Misericòrdia.

 L'ORIGEN DELS GEGANTS DINS LA TRADICIÓ POPULAR

Però tal vegada serà bo que primer de tot expliquem un poc el fet de les figures de gegants, parlar del seu origen, del seu significat i de la seva trajectòria i presència dins la tradició popular del nostre país.

 

L'origen dels gegants, com de tants altres elements del folklore mediterrani, l'hem d'anar a cercar a les celebracions religioses de fa molts segles enrera.

Hem de saber, idò, que fa mes de 600 anys ja es celebraven processons. En aquell temps, que no hi havia videos ni pel.lícules ni televisió ni gairebé llibres, l'Esglèsia mostrava a la gent els personatges de la Història Sagrada d'una forma molt visual i efectiva; hi havia gent que se vestia talment com aquells personatges de l'antic i del nou testament i desfressats amb més o manco encert desfilaven representant a.... Noé, a Abraham, a Moisés, als apòstols, i molts de sants i santes....La processó més important era la del Corpus, i així totes aquelles figures concorrien a ella, una cosa semblant al que encara avui es el Corpus de València.

Unes de les figures més importants, i populars, eren las que representaven a David que disparava la seva fona contra el gegant Goliat, i la que imitava la figura de Sant Cristòfol amb el Bonjesuset al coll. Això passava a la processó de Barcelona ja almenys al 1380, i d'allà arribà a Mallorca aquesta costum. Aquells gegants eren molt primitius, un simple buc de fustes, tapat amb llargues vestidures que eren portats, com ara, per homes amagats davall.

Amb el pas dels segles es perderen aquestes representacions sagrades a las processons, però el gegants havien esdevingut tan populars que els organitzadors no en volgueren, o pogueren, prescindir. Canviaren de paper, i amb els anys es convertiren en símbol de la Ciutat o parròquia que els treia. Els vestiren segons les modes de cada època i poc a poc sortiren de les celebracions eclesiàstiques per esdevenir elements festosos i de bulla a les festes populars.

Vestits de reis o de pagesos, de moros o de cristians.... fins i tot a la moda de cada temporada, i sempre rivalitzant a veure qui els treia més fastuosos o més alts, es feren indispensables a les mostres de festa de moltissimes ciutats i viles. Tant si eren estètics com móbils.

L'ORIGEN DELS GEGANTS DINS LA TRADICIÓ POPULAR, ESCRIT PER francesc vallcaneres

Adaptació per a l'Arxiu, Càndid.

SEGÜENT >>

TORNAR A L'ÍNDEX