[l'Arxiu de Cultura Popular]

II

TORNAR A L'ÍNDEX

pRECEDENTS

Quant parlam dels Tamborers de la Sala ens referim a un grup de persones que tocavem els tambors a diferents indrets i no a un grup organitzat i concret com seria posteriorment els Tamborers de la Sala.

Ja a 1328,  concretament el 22 d'octubre els menbres del col.legi de Sabaters de Ciutat signen un contrecte amb Antoni Artal, tamborer i Berenguer Figuera, sonador de rabeu, tots dos de Porreres perquè toquin i sonin a una de les vegades que el rei Jaume III tornà d'un dels seus viatges.

eLS PRIMERS TAMBORERS DE LA SALA

De totes maneres el cos de tamborers com a institució pròpia de l'Ajuntament és molt posterior. Podem dir, de les poquíssimes referències que hem aconseguit, que la trobam ben entrat el segle XVI. Segons Joan Muntaner podrien provenir de les antigues milícies urbanes de Mallorca, quan tots el homes útils de la cuitat i les viles estaven agrupats en companyies i solament s'hi incorporaven en casos d'emergència.

Sembla que és de 1529 la primera notícia documental sobre el nomenament per part dels Jurats de dos tamborers a Palma. Així ens apareix al volum Mallorca Artísica, Arqueológica, Monumental. On especifíca el seu sou que era de "un ducado i medio".

Tamborers de la Sala, ciutat de Mallorca

Una vegada més es Weyler Laviña qui ens aporta la notícia que el tamborer Juan Sernedo, que havia servit durant uns anys ala Universitat sense conveni formal, fou contractat l'any 1551 amb un salari anual de quaranta reials.

o_OEl 26 d'abril de 1589, trobam altres noms concrets com a tamborers: A, Cladera i A.J Serra són nomenats per a tamborers de la Sala, el 26 d'abril i el 27 ho és també Joan de la Torre. Nomenaments que es produeixen a partir de la superació d'unes proves.  Com a curiositat esmenten que tenien, aquests músics, l'obligació de disposar de l'instrument en propietat.

Els tamborers de la Sala (Col.M.A.Ripoll i Billón)

Als seus inicis el càrrec de tamborer era poc menys que hereditari. Volem dir que entre pares i fills era normal cedir-se la plaça de tamborer, segons referència de Weyler Laviña.

SEGÜENT >>

TORNAR A L'ÍNDEX

         .      .      .