[l'Arxiu de Cultura Popular]

III

TORNAR A L'ÍNDEX

eLS TAMBORERS EN EL SEGLE XVII

El 1601 la que ja poden anomenar banda de tamborers inicia un període de reorganitzacions i entre altres innovacions hi figura la creació de la plaça de tamborer mestre. Era aquest l'encarregat de procurar l'ensenyament als futurs músics.

Fotos de l'actual i l'antic tamborer Major, la primera foto es extreta del festimatge

És en aquest segle XVII quan ens apareixen més referències sobre els tamborers de la Sala, moltes d'elles lligades a les celebracions festives, acompanyant els governants.

Atraves del llibre Cerimonial (1541-1686) saben que  a los atamborers, cinc sous i vuit diners a quiscun

Uns dels privilegis que tenien els tamborers de la Sala era el de poder entrar tocant l'instrument fins a la porta del cor de la Seu, mentre acompanyaven l'ajuntament

Sabem les assignacions de la Festa de l'Estandart de l'any 1645 a los atamborers 5 sous 8 (diners) a quiscun.

Els tamborers en un acte festiu i ciutadà, Anys trenta.

Un segle més tard concretament el 22 de novembre de 1759 s'aprova el Nuevo Arancel de los salarios y gastos de la Ciudad...

El Major, trenta-sis lliures, el d'ensenyament, vint-i-cinc lliures i els altres sis, devuit lliures cada un.

De totes maneres, entrat en el segle XIX, ens consta que rebien també gratificacions per treballs diversos qualificats com a extraordinaris, la majoria dels quals eren de difussió de bans.

Ja entrat en segle XX i segons diu Muntaner, només cobraven dietes.

lA VESTIMENTA DEL GRUP.

El 1697 es defineixen i confeccionen els uniformes per els tamborers. Al Llibre major del compte (1665-1697 fº 100) trobam roba per als vestits dels tamborer, qui anavan indecents en las taulas  fou comprada a la botiga de Michel Hieronim Aguiló. Segons la tradició, sembla que aquets uniformes eren semblants als de les lliurees del Rei en Jaume, encara que res podem dir al respecte per manca de cap tipus de referències.

Més de cent anys després, el 3 de febrer de 1824 el regidor Marquès  del Palmer exposa a la comissió de cerimonial la situació relativa al vestuari i decència dels tambors de la sala a la vegada que proposa la designació d'una comissió per establir nou vestuari dels tamborers. Al final s'aprovà el diseny del pintor oficial de l'Ajuntament PedroA. Umbert.  I la confecció fou encarregada al sastre Pedro A. Torres.

El mes de novembre del mateix any es passa ofici a la junta de cabals perquè pagui el nou vestuari dels tambors. Sembla ser que el valor d'aquest vestuari fou de 280 lliures i 18 sous.

Segons Weyler Laviña, antigament els tamborers vestien a certes festivitats d'abric ample i larg -baldric- ( ell l'anomena ropón amb mànigues també amples i perdudes i gorres planes, els colors de les quals anaren variant.

 o_O Apartir  dels documents gràfics conservats, podem dir en canvi que els uniformes de gala dels tamborers a finals del segle XIX són els mateixos que utilitzen ara.

És a dir que el seu vestit consta de pitera blanca amb ròfils o parfalans,  jaleco i calçons curts de drap vermell i banda blava; ample jaqueta blava també de drap amb espatleres, bocamànegues i una banda en els extrems de la peça, roges; cintes del mateix color cobreixen  la costura; calces vermelles i sabates baixes negres; gorra blava amb cintes radials roges.

Fotos actuals dels tamborers a la processó de Setmana Santa 2006

Els tamborers comptaven amb un altre uniforme per als dies ordinaris, avui suprimit, que era l'habitual i només es diferenciava de l'anterior pels calçons llargs i vermells amb banda blava.

La roba del tamborer Major...

Els vestit del tamborer Major no és ben bé com el dels altres, es distingeix perquè porta calces blanques, casaca de drap blau fosc amb galons daurats i es cobreixen el cap amb un bicorn. Com a insignia de càrrec duun bastó llarg i gruixat rematat per un gran pom de metall.

Tant la casaca com les jaquetes duien a la part esquerra l'escut de la Ciutat de Palma brodat en or i colors.

l'INSTRUMENT

El tambor es d'una mida bastant més gran que l'ordinària de fons groc amb els seus cercles extrems blaus i adornat amb llengües flamígeres carmesines i a la part anterior l'escut d'armes de la ciutat.

Foto dels tambors feta a la Festa de la Conquesta 2oo5

SEGÜENT >>

TORNAR A L'ÍNDEX

          .      .      .

II

TORNAR A L'ÍNDEX

pRECEDENTS

Quant parlam dels Tamborers de la Sala ens referim a un grup de persones que tocavem els tambors a diferents indrets i no a un grup organitzat i concret com seria posteriorment els Tamborers de la Sala.

Ja a 1328,  concretament el 22 d'octubre els menbres del col.legi de Sabaters de Ciutat signen un contrecte amb Antoni Artal, tamborer i Berenguer Figuera, sonador de rabeu, tots dos de Porreres perquè toquin i sonin a una de les vegades que el rei Jaume III tornà d'un dels seus viatges.

eLS PRIMERS TAMBORERS DE LA SALA

De totes maneres el cos de tamborers com a institució pròpia de l'Ajuntament és molt posterior. Podem dir, de les poquíssimes referències que hem aconseguit, que la trobam ben entrat el segle XVI. Segons Joan Muntaner podrien provenir de les antigues milícies urbanes de Mallorca, quan tots el homes útils de la cuitat i les viles estaven agrupats en companyies i solament s'hi incorporaven en casos d'emergència.

Sembla que és de 1529 la primera notícia documental sobre el nomenament per part dels Jurats de dos tamborers a Palma. Així ens apareix al volum Mallorca Artísica, Arqueológica, Monumental. On especifíca el seu sou que era de "un ducado i medio".

Tamborers de la Sala, ciutat de Mallorca

Una vegada més es Weyler Laviña qui ens aporta la notícia que el tamborer Juan Sernedo, que havia servit durant uns anys ala Universitat sense conveni formal, fou contractat l'any 1551 amb un salari anual de quaranta reials.

o_OEl 26 d'abril de 1589, trobam altres noms concrets com a tamborers: A, Cladera i A.J Serra són nomenats per a tamborers de la Sala, el 26 d'abril i el 27 ho és també Joan de la Torre. Nomenaments que es produeixen a partir de la superació d'unes proves.  Com a curiositat esmenten que tenien, aquests músics, l'obligació de disposar de l'instrument en propietat.

Els tamborers de la Sala (Col.M.A.Ripoll i Billón)

Als seus inicis el càrrec de tamborer era poc menys que hereditari. Volem dir que entre pares i fills era normal cedir-se la plaça de tamborer, segons referència de Weyler Laviña.

SEGÜENT >>

TORNAR A L'ÍNDEX

         .      .      .

TORNAR A L'ÍNDEX

iNTRODUCCIÓ

Els tamborers de la Sala han anat molt sovint lligades als actes públics de l'Ajuntament de Palma, tant de caire estrictament civil com la Festa de l'Estandard, com en molts de casos també en festivitats religioses ja sigui ara el Corpus o la Setmana Santa.

Festa de l'Estendard any 2005

Els tamborers de la Sala han creat un tòpic dins la iconografia ciutadana, constitueixen un simbol ben arrelat en els ciutadans de Palma , fins i tot han passat a formar part del llenguatge viu amb la dita, en determinat moment popular i estesa, que assegurava que "per ser tamborer havien estudiat set anys davall terra".

Els sons del tamborers han estat també inclosos en alguna composició sinfònica. És el cas de l'Himne a la Ciutat de Mallorca, a corals i bandes de l'illa, també a poemes com aquell de Pere d'Alcàntara Penya "La Colcada" hon inclou referències dels tamborers.

"Per aquí mateix, i amb ells

   anaven vestits de gala

   els tamborers de la Sala

   macers, mestres i virilles,

      i hi anaven els Jurats"

                     .    .    .

Per a veure el poema complet visitau:

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poemes-solts/penya.html

lo_O A l'any 1405 els pregons pels carrer eren acompanyats ja per un grup de tamborers i més músics. De totes maneres, és del 1529 la primera noticia del nomenament de tamborers.

         .      .      .

rEFERÈNCIES ESCRITES SOBRE ELS TAMBORERS DE LA SALA

"Les Illes Oblidades" (llibre), d'escriu d'aquesta manera el seu contacte amb els Tamborers de la Sala:"En el moment que sortim de l'Ajuntament, se sent un prolongat redoblament de tamborers. -Això són, em diu el senyor Sellarès, "Els Tamborers de la Sala"( La Sala per extensió vol dir l'Ajuntament ).

Ells ocupen el càrrec de Tamborers de la ciutat, de pregoners, van davant les processons i tenen, a més altres atribucions de menor importància.

L'Arxiduc Lluís Salvador només fa una petita referència als tamborers en relació amb la processó de la butla, que una de les versions tradueix com "Timbaleros a la Procesión de la Bola"

Els tamborers de la Sala segons una il.lustració de l'arxiduc

En quant als estudisos, sembla que la primera que té esment del tema és n'Antoni Noguera, en la seva "Memoria sobre cantos , bailes i tocatas populares de la isla de Mallorca" premiat a Barcelona el 1893. Noguera dedica el segon apartata del capítol titulat Tocatas a l'estudi dels tamborers, fent referència tant a la part històrica com a la part musical. Així mateix inclou dos apèndixs relacionats amb el tema: el E referit a "Redoble i marxa dels tamborers de la Sala donant lo bon dia de cada any", de Pere d'Alcantara Penya.

Dins la primera dècada d'aquest segle Josep Massot i Planes es dedicà a recopilar tota un sèria de materials musicals, part dels quals serviren per elaborar el Cançoner musical de Mallorca, a l'apèndix d'aquesta obra hi trobam dues marxes dels tamborers que són "Marxa dels tamborers" i "pregó dels tamborers".

SEGÜENT >>

TORNAR A L'ÍNDEX

          .      .      .