[l'Arxiu de Cultura Popular]

 

              

                                       

TORNAR A L'ÍNDEX

 

El Rei Sanç I

El Rei Sanç I a la I trobada de gegants a Son Sardina

Aquest personatge va ser rei gràcies a que el seu germà major, que també nomia Jaume, es va fer frare franciscà l'any 1302 i renuncià a heretar la corona reial.

 Quan va morir el seu pare, Jaume II, l'any 1311, fou proclamat rei de Mallorca. Les relacions amb el seu cosí rei d'Aragó foren sempre amistoses; fins i tot l'ajudà a reconquistar la Vall d'Aran que els francesos havien ocupat, i més tard li oferí també armes, tropes i galeres per a la conquesta de Sardenya.

Organitza una flota per perseguir i combatre els pirates moros que infestaven les aigües de les Illes Balears, va donar una bandera distintiva a aquelles naus per tal de que fossin reconegudes arreu del Mediterrani. Fou un rei pacífic i conciliador. Feu promulgar unes ordenacions per tal de que pagesos y senyors visquessin en pau.

Malalt d'asma es retirà sovint a Valldemossa, on feu construir un palau. Li agradava viure tant a l'Almudaina com al castell de Bellver. No va tenir fills i feu hereu al seu nebot que seria el rei Jaume III. Morí a Formiguera del Rosselló l'any 1324.

FITXA TÈCNICA:

Nom del gegant:                   REI SANÇ I
Alçada:                                  3'85 cm.
Pes:                                       32 kg
Propietat:                              Consell de Mallorca
Portadors:                             Cos de geganters del Consell de Mallorca
Any de construcció:              2002
Any d'estrena:                       Octubre de 2002
Equip de constructors:         d'en Joan Berga
Festivitat en que cel.lebrau: Diada de Mallorca i actes oficials

El Rei Jaume III

El Rei Jaume III a la I trobada de gegants a Son Sardina .foto POTTI

El rei JAUME III de Mallorca, va néixer a Catania (Sicília) l'any 1315, de ben petit i per la mort de la seva mare fou confiat al cronista Ramon Muntaner. De ben jove ja li va tocar viure la confrontació amb el rei d'Aragó sobre la sobirania del regne de Mallorques. Per aixó va haver de cercar amistats amb altres reis de l'Europa d'aquell temps.

El 1342 va tenir un greu enfrontament amb Pere III d'Aragó que va dur al desembarcament de les tropes aragoneses a Santa Ponça el 1343 per tal de incorporar el seu regne al d'Aragó. Es rendiren Menorca i Eivissa, mes tard es perdé el Rosselló. Tal vegada no era bon diplomàtic pel temps que li tocà viure. Jaume III fugí a França i desde allà organitza un exercit per recobrar el seu Regne.

 A la batalla de Llucmajor, el 25 d'octubre de 1349 perdé la corona i també la vida. Li tallaren el coll al mateix camp de batalla. L'enterraren primer a l'església de Llucmajor i llavors a València. L'any 1905 fou traslladat a la Seu de Mallorca on encara reposa.

A l'Arxiu Històric de Mallorca es conserva una imatge seva al "Llibre de Privilegis". El 1337 feu redactar les " LLEIS PALATINES" que és un conjunt de disposicions que regulava totes les obligacions de tots els oficials de la Cort del Rei de Mallorca. Les feu escriure en llatí en un còdex de pergamí amb magnifiques i precioses miniatures, avui conservat a la Biblioteca Reial de Brussel.les. Històricament rep el nom de "El Dissortat".

L'hem volgut representar amb l'espasa amb la que defensà el seu regne i amb el còdex palatí.

FITXA TÈCNICA:

Nom del gegant:                      REI JAUME III
Alçada:                                     3'85 cm.
Pes:                                          34 kg
Propietat:                                 Consell de Mallorca
Portadors:                                Cos de geganters del Consell de Mallorca
Any de construcció:                2002
Any d'estrena:                         Octubre de 2002
Equip de constructors:           d'en Joan Berga
Festivitat en que cel.lebrau:   Diada de Mallorca i actes oficials

 

Adaptació per a l'Arxiu, Càndid

.TORNAR A L'ÍNDEX

Memòria de Sortides

TEXTOS DEL REI SANÇ  I REI JAUME III, DE francesc vallcaneres

                                     .               .               . 

 

          

                                       

TORNAR A L'ÍNDEX

 Fa uns anys el Consell de Mallorca en l'intent de retornar-nos a tots els mallorquins els símbols que mai havíem de haver perdut, tingué l'encert de construir uns nous gegants que donessin prestència i alegria a les seves celebracions cíviques. I per això escollí les figures dels nostres Reis sobirans, Els Reis de Mallorca.

Un dels elements més importants de la nostra Cultura Popular y Tradicional, són els gegants del Consell de Mallorca, els gegants de tots els mallorquins, els gegants més representatius i més carregats de història i simbolisme, aquells que representen els Reis de la Casa de Mallorca i, per tant, els que millor representen el nostre poble i la nostra Illa.

El Rei en Jaume II

El Rei en Jaume II, foto realitzada a la Diada de Mallorca 2oo5

Va neixer a Montpeller el 1243 i el 1276 heretà la Corona del Regne de Mallorca, que el seu pare l'Alt Rei En Jaume, havia creat per ell i que comprenia no només l'illa de Mallorca si no també les de Menorca, Eivissa i Formentera, el Rosselló i la Cerdanya, la senyoria de Montpeller i altres territoris com l'Omels i el Carladès.

Fou un bon Rei. De caràcter pacífic i amb una visió clara del govern del seu Regne. Així i tot es va veure mesclat amb disputes gairebé constants amb els reis veinats de França i Aragó. Va saber, peró, mantenir la independència i la unitat de les terres del Regne mallorquí, i aixó que entre el 1285 i el 1295, li fou arravatat pel seu nebot Alfons II d'Aragó.

Quan recobrà la corona es va dedicar a governar amb prudència i saviesa, la gent l'anomenava: "El Bon Rei Jaume". Un dels fets més importants del seu regnat fou la creació a Mallorca d'onze viles o pobles per allà als voltants de 1300. Per tal motius l'hem volgut representar amb un ceptre en la ma, símbol del seu excel.lent govern, i amb els escuts d'aquells onze llocs que va instituir amb la categoria de viles, la fundació de les quals figura en el pergamí que porta a l'altre mà. Jaume II, a més, va sanejar les finances del seu Regne, va fer batre moneda mallorquina i fou gran amic i protector del gran Ramon Llull.

El rei va morir a Ciutat el 1311, Tenia 68 anys. Reposa enterrat a la Capella de la Trinitat de la Seu de Mallorca.

FITXA TÈCNICA:

Nom del gegant:                     REI JAUME II
Alçada:                                    3'85 cm.
Pes:                                         65 kg
Propietat:                                Consell de Mallorca
Portadors:                               Cos de geganters del Consell de Mallorca
Any de construcció:                2001
Any d'estrena:                         Octubre de 2001
Equip de constructors:           d'en Joan Berga
Festivitat en que cel.lebrau:  Diada de Mallorca i actes oficials

La Reina Esclaramonda de Foix

La Reina Esclaramonda de Foix , foto realitzada a la II Fira de cultura popular

No sabem exactament ni quan va nèixer ni quan va morir. Es va casar amb el Rei Jaume II el 1275 a Perpinyà. Havia nascut filla del comte Roger IV de Foix. Foix es un territori prop dels Pirineus a la seva vessant nord que aleshores estava molt lligat a la corona de Mallorca.

Va haver de viure les mateixes penes i alegries que el seu marit el rei. Fou la mare del Rei Sanç i pradina del Rei Jaume III. D'aquest personatge reial no s'en conserva cap imatge, peró la historia la descriu com una dona hermosa i valenta.

FITXA TÈCNICA:

Nom del gegant:                      REINA ESCLARAMONDA DE FOIX
Alçada:                                     3'85 cm.
Pes:                                          50 kg
Propietat:                                 Consell de Mallorca
Portadors:                                Cos de geganters del Consell de Mallorca
Any de construcció:                2001
Any d'estrena:                         Octubre de 2001
Equip de constructors:           d'en Joan Berga
Festivitat en que cel.lebrau:   Diada de Mallorca i actes oficials

 

 

Adaptació per a l'Arxiu, Càndid

SEGÜENT >>

TORNAR A L'ÍNDEX

TEXTOS DEL REI EN JAUME II I LA REINA ESCLARAMONDA DE FOIX, DE francesc vallcaneres

 

                             

                                       

TORNAR A L'ÍNDEX

LES ESTRENES DELS GEGANTS

El dia 10 de Septembre de 2001 es presenta el Joch de Ministrils del Consell de Mallorca, i dia 12 es tenia prevista la presentació dels dos primers Gegants del Consell de Mallorca, però a causa de la tragèdia del 11-S es suspen l'acte.

Unes setmanes més tard es presenten els Gegants del Consell de Mallorca, el Rei Jaume III i la Reina Esclaramonda de Foix. Un acte que es celebrà al Palau del Consell de Mallorca amb l'acompanyament del Joch de Ministrils.

La presidenta del Consell de Mallorca i el director de cultura a l'acte de presentació del Rei Jaume III i la Reina Esclaramonda de Foix

Els obradors s'engresquen a fer dos gegants més aquesta vegada contant amb la col.laboracaió de l'escultora Isabel Ballester.

Els gegants foren el Rei Jaume II i el Rei Sanç. Això es fa realitat i el dia 6 de Septembre de 2002 que es presenten el gegants, aquesta vegada l'acte fou a la capella de La Misericòrdia.

 L'ORIGEN DELS GEGANTS DINS LA TRADICIÓ POPULAR

Però tal vegada serà bo que primer de tot expliquem un poc el fet de les figures de gegants, parlar del seu origen, del seu significat i de la seva trajectòria i presència dins la tradició popular del nostre país.

 

L'origen dels gegants, com de tants altres elements del folklore mediterrani, l'hem d'anar a cercar a les celebracions religioses de fa molts segles enrera.

Hem de saber, idò, que fa mes de 600 anys ja es celebraven processons. En aquell temps, que no hi havia videos ni pel.lícules ni televisió ni gairebé llibres, l'Esglèsia mostrava a la gent els personatges de la Història Sagrada d'una forma molt visual i efectiva; hi havia gent que se vestia talment com aquells personatges de l'antic i del nou testament i desfressats amb més o manco encert desfilaven representant a.... Noé, a Abraham, a Moisés, als apòstols, i molts de sants i santes....La processó més important era la del Corpus, i així totes aquelles figures concorrien a ella, una cosa semblant al que encara avui es el Corpus de València.

Unes de les figures més importants, i populars, eren las que representaven a David que disparava la seva fona contra el gegant Goliat, i la que imitava la figura de Sant Cristòfol amb el Bonjesuset al coll. Això passava a la processó de Barcelona ja almenys al 1380, i d'allà arribà a Mallorca aquesta costum. Aquells gegants eren molt primitius, un simple buc de fustes, tapat amb llargues vestidures que eren portats, com ara, per homes amagats davall.

Amb el pas dels segles es perderen aquestes representacions sagrades a las processons, però el gegants havien esdevingut tan populars que els organitzadors no en volgueren, o pogueren, prescindir. Canviaren de paper, i amb els anys es convertiren en símbol de la Ciutat o parròquia que els treia. Els vestiren segons les modes de cada època i poc a poc sortiren de les celebracions eclesiàstiques per esdevenir elements festosos i de bulla a les festes populars.

Vestits de reis o de pagesos, de moros o de cristians.... fins i tot a la moda de cada temporada, i sempre rivalitzant a veure qui els treia més fastuosos o més alts, es feren indispensables a les mostres de festa de moltissimes ciutats i viles. Tant si eren estètics com móbils.

L'ORIGEN DELS GEGANTS DINS LA TRADICIÓ POPULAR, ESCRIT PER francesc vallcaneres

Adaptació per a l'Arxiu, Càndid.

SEGÜENT >>

TORNAR A L'ÍNDEX